La mata vera, cornicabra o garrofer
fruits que maduren a finals d'estiu.
EDIFICIS I MONUMENTS HISTORICS, FLORS, PLANTES I ANIMALS SENDERISME I INVESTIGACIO
Aquest carnívor s'organitza en petits grups jerarquitzats, la qual cosa li permet caçar grans herbívors als que un individu sol no podria capturar. També forma part de la seva dieta el bestiar domèstic, raó per la qual ha estat perseguit des de temps immemorials i exterminat d'àmplies zones, així com conills, micromamífers, carronya i fins i tot vegetals.
La contínua persecució ha anat reduint la seva àrea de distribució, de manera que avui dia només resten tres poblacions: la cantàbrica-lleonesa, que abasta gairebé tota la serralada cantàbrica i bona part de la regió castellana-lleonesa, la galaica, que ocupa Galícia i el nord de Portugal, i l'andalusa, limitada pràcticament a Sierra Morena i que és la que està en més greu perill d'extinció.
Ets dels que senten una fascinació especial per les pedres, la natura i el paisatge?.
Jo si, i junt amb els meus companys, vull compartir amb tothom les nostres experiències fruit de les excursions que fem per llocs alguns molt coneguts i altres no tant però sempre de gran bellesa.
Sigui com sigui, la sensació de caminar per indrets solitaris, gaudint del paisatge, de la puresa del aire que ens refresca la cara, lluny dels sorolls de cada dia; es una sensació inigualable.
Formant part del paisatge, també trobem les pedres; les que hi son de forma natural com els cingles i altres formacions que s’han anat modelant en el transcurs de milions d’anys pels moviments de l’escorça terrestre i l’erosió produïda pel vent, la pluja i el glaç, i també des de fa mil·lennis, les que l’esser humà, fent canviar el paisatge, ha construït amb esforços inimaginables: edificis de culte religiós, monuments funeraris, fortificacions, i altres estructures, les quals ara també en formen part. Son pedres que ens parlen de temps passats, i ens suggereixen com vivien les persones en aquella època. De vegades podem deduir-ho i altres deixem volar la imaginació perquè ens porti fins aquella època.
Aquesta activitat dona pau espiritual i benestar físic i la recomano a tothom que la pugui fer.
Us convido a asseure-us en una pedra o al terra, en una posició còmode; tanqueu els ulls i respireu profundament tres vegades, aguantant l'aire tres o quatre segons i espirant poca poc. Concentreu-vos en el so del vent, sentiu-lo a la cara i a la resta del cos. Sentiu la vostra respiració tranqui-la, i visualitzeu mentalment com el vent s'emporta les vostres angoixes i patiments cada vegada que espireu, i us torna pau i bones vibracions quan inspireu.
Manteniu-vos en aquest estat si podeu entre deu i vint minuts, i si no, fins que el cos us digui prou. Per acabar feu una inspiració profunda, aguanteu l'aire tres o quatre segons i deixeu-lo anar lentament; obriu els ulls poca poc, comenceu a moure els dits, els braços, les cames, aixequeu-vos tranquil·lament i gaudiu d'aquests moments de pau.
Això si, si us plau, respecteu el entorn, no llenceu deixalles, no malmeteu res, no feu pintades, i sobre tot no encengueu foc, (aneu amb compte amb les cigarretes); d’aquesta manera en podrem gaudir durant molts anys.