Sortida a La Llacuna (Anoia)

Siurana de Prades

Siurana es pot considerar com un dels pobles més bells de la província de Tarragona. Assentat sobre un enorme penyal de roca calcària i envoltat pel torrent del Estopinyà, presideix una magnífica panoràmica de la vall del riu Siurana i el seu embassament. Siurana va ser declarat paratge pintoresc el 1961. Entre els seus paisatges naturals destaquen formacions rocoses com, la penya bessona de la Siuranella, el Salt de la Reina Mora o la Trona, i els penya-segats d'Arbolí, freqüentats per aficionats a l'escalada. Siurana està flanquejada per la serra de Montsant, i per pics com el de la Gritella (1.089m) i el de Gallicant (1028m).



La llegenda de la Reina Mora

Explica una llegenda recopilada per l'escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquerir la població, es van servir de les estratagemes d'un traïdor jueu, que els va oferir l'entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar a gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentre tant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, embolicada en el pànic general i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici pròxim. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall s'aturés davant la mort, li va tapar els ulls però l'animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l'empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l'impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia pot veure's clavada a la roca l'empremta del cavall en el lloc que s'anomena el Salt de la Reina Mora.