Sortida a La Llacuna (Anoia)
diumenge, 8 de novembre del 2009
diumenge, 1 de novembre del 2009
Siurana de Prades
Siurana es pot considerar com un dels pobles més bells de la província de Tarragona. Assentat sobre un enorme penyal de roca calcària i envoltat pel torrent del Estopinyà, presideix una magnífica panoràmica de la vall del riu Siurana i el seu embassament. Siurana va ser declarat paratge pintoresc el 1961. Entre els seus paisatges naturals destaquen formacions rocoses com, la penya bessona de la Siuranella, el Salt de la Reina Mora o la Trona, i els penya-segats d'Arbolí, freqüentats per aficionats a l'escalada. Siurana està flanquejada per la serra de Montsant, i per pics com el de la Gritella (1.089m) i el de Gallicant (1028m).
La llegenda de la Reina Mora
Explica una llegenda recopilada per l'escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquerir la població, es van servir de les estratagemes d'un traïdor jueu, que els va oferir l'entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar a gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentre tant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, embolicada en el pànic general i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici pròxim. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall s'aturés davant la mort, li va tapar els ulls però l'animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l'empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l'impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia pot veure's clavada a la roca l'empremta del cavall en el lloc que s'anomena el Salt de la Reina Mora.
Siurana es pot considerar com un dels pobles més bells de la província de Tarragona. Assentat sobre un enorme penyal de roca calcària i envoltat pel torrent del Estopinyà, presideix una magnífica panoràmica de la vall del riu Siurana i el seu embassament. Siurana va ser declarat paratge pintoresc el 1961. Entre els seus paisatges naturals destaquen formacions rocoses com, la penya bessona de la Siuranella, el Salt de la Reina Mora o la Trona, i els penya-segats d'Arbolí, freqüentats per aficionats a l'escalada. Siurana està flanquejada per la serra de Montsant, i per pics com el de la Gritella (1.089m) i el de Gallicant (1028m).
La llegenda de la Reina Mora
Explica una llegenda recopilada per l'escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquerir la població, es van servir de les estratagemes d'un traïdor jueu, que els va oferir l'entrada al castell. Els cristians van penetrar i van matar a gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentre tant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, embolicada en el pànic general i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici pròxim. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall s'aturés davant la mort, li va tapar els ulls però l'animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l'empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l'impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia pot veure's clavada a la roca l'empremta del cavall en el lloc que s'anomena el Salt de la Reina Mora.
dijous, 8 d’octubre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
SANT JOAN DE LA MUNTANYA
La papallona dels rierols (Limenitis reducta)
La mata vera, cornicabra o garrofer
bord (Pistacea terebinthus) amb els seus
fruits que maduren a finals d'estiu.
fruits que maduren a finals d'estiu.
dimarts, 22 de setembre del 2009
Fondo dels trenta llops
Fondo Dels Trenta Llops
View more documents from guest259e6b.
Trenta Llops Angles
View more documents from guest259e6b.
El llop és el predador per excel·lència de les zones temperades i fredes d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. L'àmplia àrea de distribució que ocupa ha afavorit l'aparició de nombroses subespècies que es diferencien tant per la coloració com per la mida. La subespècie ibèrica, endèmica d'Espanya i Portugal, es caracteritza per ser de mida petita i per les marques fosques que presenta a les seves extremitats.
Aquest carnívor s'organitza en petits grups jerarquitzats, la qual cosa li permet caçar grans herbívors als que un individu sol no podria capturar. També forma part de la seva dieta el bestiar domèstic, raó per la qual ha estat perseguit des de temps immemorials i exterminat d'àmplies zones, així com conills, micromamífers, carronya i fins i tot vegetals.
La contínua persecució ha anat reduint la seva àrea de distribució, de manera que avui dia només resten tres poblacions: la cantàbrica-lleonesa, que abasta gairebé tota la serralada cantàbrica i bona part de la regió castellana-lleonesa, la galaica, que ocupa Galícia i el nord de Portugal, i l'andalusa, limitada pràcticament a Sierra Morena i que és la que està en més greu perill d'extinció.
diumenge, 28 de juny del 2009
MUNICIPI: Pontons http://www.pontons.org/
COMARCA: Alt Penedés
NOSALTRES:historiainatura@gmail.com
ALLOTJAMENT I GASTRONOMIA:
http://www.elmoli.es/elmoli_cat.html
LLOC: Sant Salvador de la Balma, Cova i Avenc del Ral
Anant en direcció a Pontons per la BV 2122, quan manca un kilòmetre per arribar al poble, trobem a ma dreta
(1) el desviament que ens porta a la casa de colònies Penyafortl’agafem i passem per davant de la casa on podem deixar els cotxes. Deixem la casa endarrere, fem un revolt a la dreta i a continuació en trobem un que fa gairebé cent vuitanta graus a l'esquerra, d’on surt un camí de terra a ma dreta (2) que es on comença l’itinerari; som al camí vell de Vilafranca del Penedés, que ara es ignorat de gairebé tothom menys pels que ens agrada passejar envoltats de natura, però encara no fa un segle era la única via de comunicació per que les masies, masos i els pobles de la zona es poguessin comunicar amb la vila on es centralitzaven tots els serveis. (Ja en parlarem un dia de la historia d'
aquest camí, que no es poca). Caminen uns cent-cinquanta metres, trobem un camí a ma esquerra per on hem de continuar uns quatre-cents metres mes, (3) (continuen pel camí de Vilafranca, encara que no ho sembli).En aquest punt, a la nostre esquerra, observem una roca gran repenjada sobre el terreny i coberta de vegetació, de manera que forma un refugi natural que feien servir els pagesos que treballaven les feixes que encara podem veure en aquesta zona; (per cert que ells feien les seves necessitats fora del refugi). Si ara girem la vista cap a l'esquerra a la base de la cinglera, podem veure uns murs de pedra amb una volta a la part baixa i un forat a la façana que no formava part del edifici original; ja tenim contacte visual, uns vint metres mes endavant, (4)surt un corriol que puja en direcció a la cinglera, senyalitzat per una pila de pedres ben feta i unes marques de pintura; te un pendent bastant fort però es un recorregut curt i val la pena. (5) Ja som a Sant Salvador de la Balma; seguim el corriol que passa per davant de la façana amb la volta característica, anant amb compte amb la timba que tenim a l'esquerra, que si observem amb precaució, veurem que es tracta d'un marge de pedra seca que aguanta el terreny de manera que podem accedir a l'altre costat del edifici, on es troba l'entrada. Actualment no existeix cap escala per accedir al portal, que es troba aproximadament a 1,80 metres per damunt dels nostres peus, i cal emparrar-se una mica per la cinglera per accedir al interior, on podem veure unes arcades força interessants, i si mirem pel forat de la façana podem gaudir d'una bonica vista del paisatge, amb l'ermita de Sant Joan de la Muntanya al fons. Malauradament, si ens tombem també veurem uns "grafitis" que demostren que la ignorancia i l'incivisme arriben a qualsevol racó.
Els fruits d'un aritjol (Smilax Aspera)
que aprofita un arbust com a suport.
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
View more documents from filoeugeni.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
